Ahir vaig veure, per fi, "Quanta, quanta guerra..." al Teatre Tantarantana.
Vaig sortir encantat i no va ser pas una sorpresa.
Aquest molt bon espectacle de l'excel·lent companyia Farres Brothers, coneguda internacional pels seus superbs espectacles familiars (mai oblidaré "Tripula"), malgrat que aquest està clarament adreçat a un públic adult (com ja passava amb la grandíssima "La visita de la vella dama").
Així, en aquesta obra basada en l'últim llibre (1980) de Mercè Rodoreda, trobem a un jove de quinze anys, que cansat de l'esclava vida al camp se'n va a la Guerra, s'enamora, viu la crueltat de l'home de primera mà, pateix i es transforma... tot en només 1 hora, i amb un final inesperat que et deixa trasbalsat a la butaca.
Aquesta multidisciplinar proposta, dirigida amb molt d'encert i habilitat per Pep Farrés, destaca en la bellesa amb la qual és capaç de combinar música i efectes de so en directe (a càrrec del Biel Serena). No s'ha d'oblidar l'escenografia austera, però emprada amb originalitat i enorme eficàcia conformada per una taula-porta convertible.
Pel que fa a l'actuació, la gran interpretació de Biel Rossell (al qual, a estones li dona suport el músic Biel Serena), que arriba a l'ànima, amb una gran versemblança en aquesta.
Podreu trobar aquesta joia protagonitzada per dos joves amb molt d'ofici només aquest cap de setmana, així que no us ho penseu gaire.
Nota: notable/excel·lent.
Sinopsi:
Quan ets jove allà fora hi ha la guerra. I a casa tot és feixuc i fa pudor de resclosit. Allà fora hi ha la llibertat i tot és aire fresc. Adrià Guinart decideix fugir de casa seva per anar a la guerra. La guerra és atracció per allò desconegut, és conèixer món, és descobrir l'amor i el sexe, però també la responsabilitat, l'ambició o la maldat, parcel·les d'un món adult que li provoquen rebuig.