El 29-3 vaig veure "Mort d’un comediant" al Teatre Romea i ara us porto la meva crítica sobre aquest espectacle, que podreu trobar fins a l'1-6-25.
Mort d'un comediant és un espectacle polifacètic que barreja diferents gèneres. Així veurem com un actor de renom, ja d'avançada edat, necessita una persona cuidadora a causa del seu estat, i en començar l'espectacle trobarem un possible candidat per a aquesta feina. El que de seguida descobrirem és que les peculiaritats d'aquest malalt faran difícil la feina del nostre jove intrèpid, i també, per què no dir-ho, de la seva tieta, que no sap què fer per aconseguir que aquest duri més que els altres i s'avingui amb ell.
Malgrat que aquesta és la trama principal que ha escrit Guillem Clua (que ja ens va regalar una absoluta joia com "Smiley, una història d'amor" i també la seva continuació "Smiley, després de l'amor"), també n'hi ha una altra de secundària, que és una mena de carta d'amor metafòrica al teatre, ja que el protagonista recitarà diferents personatges i farà múltiples referències a grans clàssics del teatre, com si es convertís en aquests, tot alterant la percepció de la realitat.
Per una banda, tenim el tema de la vellesa i com entomar-la (per un mateix, però també, pels que ens estimen i cuiden), però per l'altra tenim un homenatge preciós al teatre.
De fet, el protagonista, Jordi Bosch, sembla haver nascut per fer aquest personatge, en el sentit que és tot un referent del teatre català... així què, quina millor opció que precisament ell per representar aquest personatge?
Cal dir que l'escenografia a càrrec de Joan Sabaté, un pis preciós que fins i tot té cambres amb volum, resulta una delícia.
Vull remarcar que, malgrat que el seu personatge és secundari, la interpretació que ens regala Mercè Pons és magnífica.
En definitiva, una proposta interessant de Josep Maria Mestres (del que vam poder gaudir fa poc amb "Un matrimoni de Boston") que segur que us entusiasmarà.
Nota: notable.
Sinopsi:
Un personatge fora de sèrie per a un Jordi Bosch en estat de gràcia.
Adri, un jove cuidador d’avis, comença a treballar a casa de Llorenç Cardona, un dels actors més respectats i estimats de Catalunya. El primer dia, la seva neboda Miranda l’adverteix que per conservar la feina haurà de seguir un munt de normes que van més enllà de les seves tasques habituals: en la recta final de la seva vida, Llorenç sembla haver perdut el cap i en ocasions decideix comportant-se com els personatges que ha interpretat durant la seva dilatada carrera i obligant Adri a seguir-li el corrent. Al llarg de la seva convivència, Llorenç encarna tota mena de personatges mítics a mesura que va establint una relació cada cop més estreta amb el seu cuidador, que acabarà descobrint la veritable raó per la que el vell actor ha trobat un refugi en la ficció teatral per fugir d’una realitat a la qual és incapaç d’enfrontar-se.
