El 15-5 vaig veure "Anatomia d’un suïcidi" al Teatre Nacional de Catalunya i ara us porto la meva crítica sobre aquest espectacle, que podreu trobar fins al 8-6-25.
Aquesta obra d’Alice Birch és tota una delícia. La coneguda autora i guionista (que, per cert, va ser una de les encarregades de portar a la gran pantalla l’excel·lent pel·lícula "Lady Macbeth" en el seu debut [i cal destacar-ho, perquè d’adaptacions escèniques portades al cinema sense encert, malauradament, n’hi ha un bon nombre]) ens ofereix un text punyent que aborda frontalment el tema del suïcidi. De fet, aquesta t’atropella com una locomotora, i aquí rau un dels punts forts.
El presentat versa sobre tres generacions (una àvia, una mare i una filla), interconnectades entre si pel dolor i el sofriment psicològic. D’inici, només trobarem tres històries aparentment desconnectades entre si.
Les interpretacions del repartiment ampli i espectacular (Patrícia Bargalló, Ester Cort, Abril Julien, Eduardo Lloveras, Jaume Madaula Izquierdo, Marta Ossó Castillón, Andrea Portella Fontbernat, Ramon Pujol, Maria Ribera i Jacob Torres) són impressionants, commovedores, arriben a l’ànima. I costa d’imaginar un projecte com aquest sense aquestes grans interpretacions, que segurament rebran diversos premis per part de la crítica.
L’interessant escenografia a càrrec d’Ona Grau, conformada per tres habitatges separats ubicats en anys diferents (1973, 1998 i 2028), d’entrada sobta i sorprèn... però més endavant, tot cobrarà un sentit. De fet, cal dir que té molt d’enginy al darrere.
La tria musical, pel meu gust, és fantàstica: compartimenta el vist i ajuda a pair-ho. Cosa, per cert, d’agrair, perquè a vegades s’hi simultaniegen fins a tres històries, i en algunes ocasions pot resultar difícil seguir-les.
En definitiva, una proposta de temàtica dura, dirigida amb molt de talent per Glòria Balañà, amb un nivell tècnic impressionant, que us farà passar dues hores enganxats a la butaca.
La podreu trobar fins al 8-6-25.
Nota: excel·lent/notable.
Sinopsi:
Passat, present i futur ressonen a la vegada
Anatomia d’un suïcidi és un tríptic de tres històries que es desenvolupen simultàniament a l’escenari. Tres generacions de dones, protagonitzades per la Carol, l’Anna i la Bonnie, estan unides per un mateix esdeveniment traumàtic: el suïcidi.
Glòria Balañà dirigeix una de les obres més punyents d’Alice Birch, una de les veus contemporànies més interessants de la dramatúrgia europea. Amb una escriptura poètica i sorprenent, l’autora ens presenta la pervivència d'un llegat dolorós per via matrilineal. Fins a quin punt estem condicionats per l'herència o som terriblement lliures davant del propi destí?
