Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2025

Clavells al Teatre Goya

El 27 de juny vaig anar a veure "Clavells" al Teatre Goya. Aquesta interessant proposta, amb text d'Emma Riverola, és dirigida i protagonitzada per Abel Folk (Javier), que recentment el vam poder gaudir a " Una teràpia integral ", acompanyat a escena per Silvia Marsó (Violeta). Tots dos, figures majúscules del teatre català, amb sòlides i contrastades trajectòries, són el gran reclam d’aquest espectacle, ja que poder-los veure junts a escena constitueix una autèntica joia. Cal dir que només començar l’espectacle, aquest ja sorprèn. L’escenografia, de Paco Azorín, representa una casa moderna i minimalista al bosc, o, més aviat, una abstracció d’aquesta, ja que és només figurativa. Aquesta, conjuntament amb una il·luminació molt ben treballada, constitueix una potent imatge inicial que situa l’espectador davant una proposta que intueix que serà especial. Així, veurem com la trobada dels dos personatges en aquesta moderna i alhora rústica casa al mig del bosc es pr...

Massilia al Teatre Akadèmia

El 20 de juny vaig anar a veure "Massilia" al Teatre Akadèmia. Aquest gran espectacle ens parla de la memòria, de la resistència, de la guerra i, en definitiva, de la història del "Massilia", un vaixell fletat en la més absoluta clandestinitat que va portar nombrosos intel·lectuals refugiats de la Segona Guerra Mundial (molts d’ells, espanyols) cap a Buenos Aires, en un viatge incert, carregat d’esperança, però també de por i desconeixement. El text ens transporta tant a la perillosa travessia que van protagonitzar com als dies que van passar al port, sense saber si podrien desembarcar, atrapats, amb un futur incert. La proposta intercala aquesta trama amb una altra aparentment inconnexa: la història d’un simpàtic cavall de carreres, en Romántico, propietat de Natalio Botana, fundador del diari sensacionalista d’esquerres "Crítica". Aquest paral·lelisme, carregat de significat, pren sentit a mesura que avança la funció i es fa evident la metàfora i l’engin...

Paràsits, el musical a l'Aquitània Teatre

El 13 de juny vaig veure "Paràsits, el musical" a l'Aquitània Teatre. Aquest musical de petit format presenta una història colpidora des d’un prisma musical preciós. És una proposta valenta que combina emoció amb una posada en escena íntima però molt efectiva. L’ampli repartiment mostra un nivell musical destacable, amb unes actuacions properes i enèrgiques. A l’escenari hi trobem Lara Alemany (Ada), Abel Bonet Jr (Barth), Arnau Gallén (Fritz), Teresa Ibarz (Lena), Ami Luna (Mucki) i Pau de los Ríos (Jean). Tots ells mostren un magnífic nivell musical. Menció especial per a Pau de los Ríos, que aporta una presència notable a l’elenc. La composició musical, a càrrec d’Eduard Tenas, és preciosa i les cançons arriben realment al cor. Cal destacar també la direcció artística, signada per Lara Alemany i Ami Luna. L’obra, basada en fets reals, ens apropa a un grup de joves resistents durant el nazisme, que lluitaven contra el règim mitjançant cançons i fins i tot pamflets. Veur...

Pura Passió a la Sala Atrium

El 5 de juny vaig veure "Pura Passió" a la Sala Atrium. Aquest premiat monòleg torna a la cartellera i representa una magnífica ocasió per veure’l, si la temporada passada no el vau poder gaudir al Teatre Akadèmia. L’obra ens presenta la història d’una passió desbordada: la protagonista manté una relació esporàdica amb una persona casada, estrangera, amb un gran poder adquisitiu i una feina de rellevància. Aquesta aventura li capgira la vida i li desvetlla sentiments intensos i contradictoris, fins al punt de pràcticament paralitzar-la, atrapada entre anades i vingudes a causa de l’obsessió profunda que sent per ell i per aquesta situació. A través de la seva narració, plena de força i matisos, ens endinsem en la seva experiència vital i emocional, i podem empatitzar amb les seves contradiccions, desitjos i pors. Un dels grans encerts de l’espectacle és la seva posada en escena: original, valenta i plena de simbolisme. La protagonista, en una gran interpretació de Cristina Pl...

Lo cant de les ànimes mudes al Teatre Gaudí

L'1 de juny vaig veure "Lo cant de les ànimes mudes" al Teatre Gaudí. Aquest musical de petit format ens transporta a una història que recorda la de "Romeu i Julieta", però arrelada a la ruralitat catalana en temps antics. Dues famílies pageses, històricament enfrontades per un camí que divideix les seves terres, protagonitzen una escalada de conflictes que culmina amb una agressió greu: una pedrada que deixa una de les filles sense un ull. Malgrat aquest passat tràgic, els joves de cada casa enfrontada (l’hereu i la pubilla), sense conèixer-se, però observant-se en la distància, poden arribar a enamorar-se. El temps passa, la guerra arriba i amb ella la separació. Succeeixen més desgràcies fins que un gir inesperat, capgira la història (que, per no fer espòiler, no revelaré). L’aspecte tècnic del muntatge és extraordinari: les cançons d'Ismael Dueñas, al piano (compositor i director musical) són d’una gran bellesa lírica i estan interpretades en el català p...