El 2 d’octubre vaig anar a veure "Mary’s Room (Black Box)" al Teatre Tantarantana.
Aquesta proposta gens convencional aposta fusiona món digital, teatre tradicional i cinema. Tot plegat, amb un desplegament tècnic realment impressionant, fruit d’un enorme treball per part de la companyia UKU’PACHA. La veritat és que el resultat final presentat és, en aquest sentit, espectacular.
Ens trobem davant d’una obra de caràcter futurista que recorda, en certa manera, l’última entrega de Matrix, "Matrix Resurrections" (2021). L’espectacle tracta temes com la identitat (digital), dins d’un thriller otaku difícil de classificar.
La qualitat de la part cinematogràfica, dirigida per Alonso Ferri, és sorprenentment elevada. També cal destacar la part virtual, amb tecnologia de captura de pantalla, que sembla gairebé la pròpia d’un videojoc.
Cal tenir present que l’ambientació i el vestuari semblen més propis d’una gran producció americana que no pas d’un modest muntatge d’una jove companyia.
És cert que el públic objectiu és clarament jove, un públic del qual em sento al marge, i això fa que algunes referències o codis em passin per alt.
Tanmateix, cal agrair aquesta aposta arriscada, pensada per acostar un públic no habitual als teatres, plenes de particulars coreografies i música llampant.
La podreu veure fins al 12-10-25.
Nota: bé.
Sinopsi:
<<Una ficció sobre la fragmentació de la identitat en l’era virtual>>
Mary’s Room (Black Box) és una obra escènica on conflueixen el teatre, l’audiovisual, la captura de moviment i la inserció en temps real dels actors en ambients virtuals. Una obra que succeeix parcialment al teatre i parcialment a l’espai digital. Una ficció sobre la fragmentació de la nostra identitat en l’era virtual. Una història de desintegració física i renaixement virtual.
Maria, Mary i Mitzi. Tres actrius. Tres tècniques escèniques: teatre, audiovisual i realitat virtual. Tres vides interconnectades que es veuran afectades per la desaparició d’un cos i la mateixa creació d’una identitat fictícia. Maria, una actriu de cinema en plena crisi d’interpretació. Mary, una hikikomori que crea el seu propi món virtual. Mitzi, una detectiu que investiga la desaparició d’un cos.
Una trama que explora les dinàmiques de la identitat en la nostra era virtual, a través de la creació d’identitats en espais com el teatre, la realitat virtual o internet. La Realitat Virtual és la frontera filosòfica i existencial de la nostra era. On s’esvaeix la frontera entre la realitat i la ficció, el jo i el doble, el cos i l’avatar.
https://tantarantana.com/production/marys-room-black-box-2-temporada-teatre-25-26/
