El 22 de gener vaig veure "Els objectes flotants (després de la tempesta)" al Teatre Akadèmia.
Aquesta obra ens parla de manera molt íntima i personal del dol que implica perdre la parella. És un espectacle dur que parla de l’experiència de dues joves vídues, de com es va produir el fet concret de la mort de les seves respectives parelles, però també del llarg procés posterior.
Elles, la Montse Clotet i la Tessa Harryen, van trobar recolzament i un cert alleujament en un grup de suport a vídues. De fet, arran de conèixer-se allà, van avenir-se molt i van crear un Instagram, El Club de las vi(u)das; posteriorment, un llibre… i tot just ara ens presenten aquest espectacle, amb dramatúrgia d’Irene Vicente Salas i Carles Fernández Giua.
El repartiment, un dels grans reclams de l’espectacle, compta amb Anna Sahun (referent teatral i televisiu) i Elena Gadel, que amb la seva preciosa veu ofereix un tancament musical espectacular. És un goig veure-les a totes dues compartir escena. S’ha de dir que les acompanya Ariadna Monfort, que ens regala alguns petits fragments de dansa.
Cal dir que és un espectacle molt literari, en què potser el prisma artístic queda en un segon terme en relació amb la part més terapèutica i pedagògica, però això sens dubte s’agraeix, ja que el teatre també ha de ser un vehicle, una corretja de transmissió d’aquest vessant social. I aquest espectacle de La Conquesta del Pol Sud (com tots els seus elaborats projectes), efectivament, ho és.
Segur que les persones que han passat per una experiència semblant o que han tingut éssers estimats que han transitat per aquest procés agrairan molt una obra com aquesta.
La podreu trobar fins al 15 de febrer.
Nota: notable.
Sinopsi:
Les parelles de la Tessa Harry i la Montse Clotet van morir fa 7 anys, quan l’una tenia 30 anys i l’altra 42.
Es van conèixer a un grup de dol per persones que les seves parelles havien mort, van connectar, es van fer amigues i van crear al Club de las vi(u)das.
Perquè vídua és una paraula difícil, que costa. Li van posar aquest nom perquè volien mostrar aquesta realitat. Donar visibilitat a allò invisible i trencar tabús. Reivindicar el dol i el dret a viure’l. Com es pugui, com es vulgui.
El Club de las vi(u)das: el Club de las Vidas.
El Club de las vi(u)das neix com un espai, a Instagram, on hi publiquen textos, il·lustracions, fotografies i històries d’altres vídues que volen compartir les seves vivències. Perquè precisament el Club és un lloc que sorgeix amb aquesta voluntat: compartir en un moment que pot ser tan íntim i solitari.
Els objectes flotants és una història de sororitat. El muntatge es basa en un recull de textos de la Tessa i la Montse. A escena, tres intèrprets donen vida a aquest testimoniatge per transmetre al públic la seva experiència utilitzant la força evocadora de l’escena. Poesia, dansa, música i teatre es fonen per parlar de la pèrdua i del buit que deixen les persones estimades. Per parlar de com la nostra societat es planteja la mort i, sobretot, per transmetre el valor de la vida.
https://teatreakademia.cat/espectacle/els-objectes-flotants-despres-de-la-tempesta/