El 24 de gener vaig veure "Salomé" al teatre Tantarantana.
Ens trobem davant d’una proposta de la companyia La Cremosa, de la qual ja vaig poder veure "Purificats" (de Sarah Kane), així que ha estat un goig poder-la trobar de nou al Tantarantana.
Aquesta és una adaptació d'Oscar Wilde del 1891. L'obra és plena d'erotisme, violència i provocació. En aquesta tragèdia, Salomé no és empesa per la mare a fer quelcom violent. És ella mateixa qui pren la decisió, fruit del rebuig per part d’un predicador popular i enormement críptic, empresonat per Herodes per temor.
La manca de pauses i de silencis fa que la proposta pugui resultar aclaparadora en alguns moments, però també evidencia una aposta escènica intensa i arriscada, plenament coherent amb el seu llenguatge.
En el complex panorama teatral, trobar un llenguatge propi i ser fàcilment reconeixible és tota una virtut. Tanmateix, ho aconsegueixen, tal com s’ha vist en els seus dos últims muntatges.
El treball actoral és d'una dificultat enorme i es resolt amb gran habilitat pel jove repartiment, on destaca especialment Júlia Genís, que conforma una Salomé difícil d'oblidar gràcies al seu compromís amb el personatge.
En definitiva, una proposta que potser no resultarà còmoda ni amable, però sí honesta i coherent. Trenca els cànons convencionals per presentar-nos un producte fresc, amb energia i sensualitat, no apte, això sí, per a tots els públics.
La podreu trobar fins a l'1 de febrer.
Nota: notable.
Sinopsi:
<<No hi ha res més trist, en dies com aquests, que recordar la felicitat>>
Salomé és una tragèdia sobre el desig i l’obsessió. En una cort dominada pel poder i la corrupció, Salomé s’enamora obsessivament del profeta Iokanaan. Rebutjada, portarà el seu desig fins les últimes conseqüències.
La peça ens obliga a mirar de cara les nostres estructures de poder i a preguntar-nos quin preu estem disposats a pagar per mantenir-les.
https://tantarantana.com/production/salome-temporada-teatre-25-26/
