Ja al juliol de 2020 vaig poder gaudir enormement de "Díptic: La porta absent i La cambra perduda" de la magnífica companyia Peeping Tom, dirigida per Gabriela Carrizo.
Així que frisava de ganes de poder tornar a gaudir d'una proposta d'aquesta prestigiosa companyia de dansa, en particular del seu nou espectacle, "Chroniques", que aterra durant deu dies al Teatre Nacional de Catalunya.
Cal dir, però, que estem davant d'un muntatge més complex que aquell.
En aquesta proposta destaca una il·luminació absolutament colossal a càrrec de Bram Geldhof, que impacta de ple en el conjunt, ressaltant allò important i transformant l'escena en diferents moments amb una estètica impecable.
També hi trobem diversos ginys mecànics amb moviment propi que sorprendran l'espectador, amb un protagonisme especialment rellevant en la segona part de la peça.
A més, l'escenografia d'Amber Vandenhoeck resulta molt efectiva i s'aprofita constantment de maneres diferents, traient partit de tot el moviment present a escena.
Entre una il·luminació extraordinària i sorprenents ginys mecànics, "Chroniques" construeix un univers escènic propi
Cal apuntar que no és una creació que només se centri en la dansa, sinó que també posa el focus en altres aspectes i fins i tot en una narració, certament críptica, això sí. En unes ruïnes s'aniran trobant diferents restes d'altres temps sobre les quals ens capbussarem per descobrir i desentranyar experiències i bèsties (d'aquí els ginys mecànics abans esmentats) d'altres èpoques. I d'aquí el títol, "Chroniques".
Ara bé, no totes les idees tenen la mateixa força. Algunes escenes aposten per un humor i unes dinàmiques força elementals, sovint previsibles, que contrasten amb la sofisticació visual i conceptual que desplega la resta de la proposta i que, en determinats moments, poden generar una certa sensació de reiteració.
Pel que fa al repartiment, format per cinc hàbils intèrprets, el treball és sòlid i mostren un gran desplegament físic. Més que no pas en grans seqüències coreogràfiques, la força de la proposta recau en l'acció i en la manera com dialoguen amb l'espai i amb els companys a través del cos.
En definitiva, una peça que, si bé és cert que personalment no arriba al nivell de "Díptic", brilla amb llum pròpia i esdevé una recomanació que pràcticament es converteix en una obligació per a tots els amants de la dansa, especialment per als seguidors d'aquesta premiada i reconeguda companyia. Una oportunitat única de gaudir-ne a Barcelona que no podeu deixar escapar.
La podreu veure fins el 14 de juny.
Nota: notable ⭐⭐⭐⭐
Fitxa artística:
Direcció: Gabriela Carrizo
Co-direcció: Raphaëlle Latini
Creació i interpretació: Simon Bus, Seungwoo Park, Charlie Skuy, Boston Gallacher i Balder Hansen
Ajudanta artística: Helena Casas
Espai sonor: Raphaëlle Latini
Escenografia: Amber Vandenhoeck
Il·luminació: Bram Geldhof
Vestuari: Jana Roos, Yi-Chun Liu i Boston Gallacher
