Divendres vaig veure la premiada "Mare de sucre" al Teatre Joventut d'Hospitalet de Llobregat. Aquesta bona obra aclamada per la crítica i presentada al Teatre Nacional de Catalunya, ha fet gira per diferents ciutats del territori i per fi l'he pogut veure. No és freqüent veure un muntatge professional que disposi de grans recursos i talent a disposició (Escenografia polivalent de qualitat de Laura Clos "Closca", Clàudia Cedó a la direcció i autoria...) on puguem veure actors amb diversitat funcional protagonitzant l'obra, així com tenint papers rellevants. En aquest espectacle se'ns presenta una noia jove, amb una discapacitat intel·lectual, que anhela viure sense la seva mare, així com tindre una criatura i fer-se'n càrrec. Això entronca amb el pensament de la seva mare i del gestor del pis tutelat d'una fundació al qual comença a viure (juntament amb altres usuaris, amb els quals establirà un vincle molt especial) i generarà diversos probl...

Ahir vaig veure "Érem tres germanes" de la Sala Atrium. Aquesta adaptació contemporània i moderna de tot un gran clàssic d'Anton Txèkhov, resulta fresca, original i sorprenent. Anem a pams: La posada en escena sorprèn. Utilitza amb encert, projeccions a la paret, una maqueta d'una casa (també amb projeccions a la part del final d'aquesta), gravacions en directe (amb un aire molt cinematogràfic)... però també, com a contrapunt, música clàssica, vestuari d'època... aquesta encertada barreja, dota d'una atmosfera amb personalitat, a més a més de construir tota una experiència immersiva, que submergeix a l'espectador en una proposta trencadora. La part tant 2.0, comentada abans, sense agradar-me a mi especialment en el teatre en general, resulta molt escaient en aquesta proposta. Val a dir que aquest és d'aquells projectes que es nota que agraden i molt, al director, Raimon Molins, que sap transmetre aquesta passió que traspua cap als grans clàssics i ...

Ahir vaig veure al TNC "Els homes i els dies" dirigit per l'exdirector d'aquest mateix, Xavier Albertí (que es deixa la pell en aquest treball que ens porta enguany) i amb dramatúrgia del premiat diverses vegades (i amb raó) Josep Maria Miró. Espectacle notable amb un gran desplegament que compta amb un repartiment ampli i de nivell conformat per 11 actors, on destaca amb llum pròpia Mercè Arànega, una gran del teatre... i on podreu trobar també dues de les meves debilitats pel que fa a talents interpretatius: Francesc Cuéllar (que no es deixa res per mostrar, literalment parlant) i Alejandro Bordanove (multiplicat en diferents papers). L'escenografia del magnífic (no em canso mai de dir que aquest escenògraf em té enamorat) Max Glaenzel és colossal, apagada, original i sòbria... com la posada en escena, què és parca, pel que fa a la disposició dels actors i s'apropa al format de monòleg (en el sentit que moltes vegades ens expliquen i no representen). L'a...

Tot just surto de veure "Para ver si así me quieres" al Teatre Tantarantana. Aquesta bona obra escrita i dirigida per Marta Albert, que traspua feminisme, engloba molts aspectes que afecten el difícil dia a dia d'una dona, pel simple fet de no haver nascut home, en una societat eminentment heteropatriarcal. Així ens trobem que es parla de: relacions afectives i els rols que se'n deriven, trastorns alimentaris, que implica ser mare, cos-publicitat-pressions, tracte amb pares, tàndem sexualització-moda, recerca obsessiva de la perfecció... i ho fa amb encert, utilitzant dos canals: per una banda, a través de la teatralització de diferents fets que li succeeixen a la protagonista segons arriba a l'edat adulta i per l'altra, a través d'una pantalla que mostra projeccions, que actuen com a reforç d'aquest missatge (a més a més de complementar la part artística). Tot això, succeeix de manera subliminal gairebé, tot allunyant-se de caure en el to educatiu. So...