Amb la gran quantitat de teatre que tinc l'oportunitat de veure anualment, més d'un centenar d'espectacles, és impossible per a mi fer ressenyes de tots ells. Tot i això, de les 45 obres que he tingut la sort de presenciar aquest any, "Les amistats perilloses" del Teatre Lliure és, sense cap mena de dubte, la que m'ha impactat i enamorat més. En aquesta obra tot rutlla a un nivell superb. La direcció de Carol López és exquisida. S'han trobat solucions molt imaginatives per fer una posada en escena dinàmica i original. El repartiment és excel·lent, però és que les interpretacions són espectaculars. Et fan oblidar que et trobes en un teatre. El preciós vestuari alhora fusiona de manera sorprenent elements contemporanis i clàssics. Una combinació que es pot apreciar immediatament en les fotografies. Tot i que la novel·la en què es basa el text, de Pierre Choderlos de Laclos (1782), sembla desfasada i totalment inapropiada per a la nostra realitat actual, gràc...

El 10-5 vaig veure "Mal de coraçon" al Teatre Nacional de Catalunya. Aquesta obra ens presenta una cambrera que vol ser actriu, un professor universitari alcohòlic al qual han fet fora de la feina i (la dona) de casa i un noi desesperat per saber per saber per què l'han deixat sobtadament i sense cap explicació. De fet, és amb la història d'aquest últim on està el quid de l'espectacle. L'acció es desenvolupa a un bar del qual poc sabem, però que gràcies a la feina de Judit Colomer, trobem representat amb molt de realisme. La polivalent Sala Tallers, ha estat modificada per aquest espectacle, de manera que el podem veure en 3 grades diferents, dues de les quals, estan confrontades, als laterals. Així, l'espectacle canvia bastant segons on es trobi l'espectador. El punt fort de la peça són les interpretacions que ens regala el repartiment conformat per Júlia Barceló, Pol López, i Pau Vinyals. No són precisament poques les persones que admirem el treball ...

Ahir vaig veure " Les penes del jove Werther"  al Teatre Tantarantana. Si us apropeu al teatre buscant una fidel adaptació de la famosíssima novel·la homònima, semiautobiogràfica, de Goethe, aquest definitivament no és el vostre espectacle. El que si trobareu en el seu lloc és un monòleg modern, jove, breu (1 h), arriscat i contemporani, que s'allunya de l'habitual i que busca captivar al públic més jove, proesa lloable i difícil. Això, ho fa amb un llenguatge i humor molt propis de les noves generacions, que possiblement pot deixar descol·locat al públic més gran. Tanmateix, constitueix una bona oportunitat de conèixer el que seran els professionals del futur, així com poder descobrir petites joies, en aquest monòleg conformat amb abundants projeccions llampants amb música moderna, dinàmica i atractiva. Així, en l'espectacle, trobarem l'actriu Mel Salvatierra, explicant-nos com ha anat això de posar en marxa aquest projecte, les dificultats trobades, les pecu...

Ahir vaig veure, per fi, " Quanta, quanta guerra..."  al Teatre Tantarantana. Vaig sortir encantat i no va ser pas una sorpresa. Aquest molt bon espectacle de l'excel·lent companyia Farres Brothers, coneguda internacional pels seus superbs espectacles familiars (mai oblidaré "Tripula"), malgrat que aquest està clarament adreçat a un públic adult (com ja passava amb la grandíssima "La visita de la vella dama"). Així, en aquesta obra basada en l'últim llibre (1980) de Mercè Rodoreda, trobem a un jove de quinze anys, que cansat de l'esclava vida al camp se'n va a la Guerra, s'enamora, viu la crueltat de l'home de primera mà, pateix i es transforma... tot en només 1 hora, i amb un final inesperat que et deixa trasbalsat a la butaca. Aquesta multidisciplinar proposta, dirigida amb molt d'encert i habilitat per Pep Farrés, destaca en la bellesa amb la qual és capaç de combinar música i efectes de so en directe (a càrrec del Biel Seren...