El 31-3 vaig veure "La meva àvia és immortal" a Lluïsos de Gràcia dintre del Festival Mutis de teatre emergent. Aquest bon espectacle de la Cia Kunstant, ens presenta com seria el funeral futur de l'estimada i centenària àvia de la protagonista. Sens dubte, els dos punts forts són, per una banda, la cuidada direcció d'aquesta multidisciplinària obra de Gisela Saló i per l'altra, l'efectiva i original escenografia d'Iván García i Selene Sánchez, que es converteix en un membre més del repartiment gràcies al seu protagonisme, tant a l'hora de rebre projeccions en diferents superfícies, com mostrant la silueta de la protagonista des del darrere. De fet, resultaria interessant veure, en una obra sense un pressupost tan limitat, que ens podrien oferir aquests dos prometedors escenògrafs. Val a dir que constitueix una bona oportunitat per veure el que seran els professionals del teatre del demà. L'original història porta un aire fresc que s'agraeix......

Dijous vaig poder veure Vent de garbí i una mica de por al Teatre Nacional de Catalunya. Aquesta obra (del 1968) de la famosa novel·lista feminista Maria Aurèlia Capmany, polifacètica com poques (penseu que va ser professora, artesana del vidre, dramaturga, actriu, activista, intel·lectual, traductora, política... entre d'altres), està versionada per Albert Boronat i Judith Pujol. En la peça, podem veure un retrat ben pintoresc i àcid de la burgesia catalana de l'època. El mostrat està banyat amb música en directe, on veiem l'ampli repartiment cantar i tocar diversos instruments. Destaquen la direcció musical i composició de Marcel Bagés i David Soler, així com el vestuari i caracterització, amb canvis constants, de Giulia Grumi. L'escenografia polivalent de Víctor Peralta, serveix per situar l'espectador a diferents èpoques amb encert, fent-la molt versàtil. Del nombrós repartiment conformat per 8 actors i actrius, sobresurten Laura Aubert i David Anguera, als qual...

L'obra que vaig veure ahir, "El peix daurat", de la Sala Atrium, no s'hauria de valorar només com un espectacle merament artístic, sinó, sota el meu parer, s'ha de pensar com un viatge que et transporta a la ment d'una persona que ha patit una malaltia mental... que t'obre la mirada i et fa prendre consciència, si mai ho has patit directament o indirectament, a través d'un familiar, amic, parella, etc. De fet, penso que fins i tot resulta terapèutic, el fet de participar com a públic, malgrat que pugui semblar un acte passiu el simple fet d'escoltar. Omplir un monòleg de gairebé dues hores, que parla sobre les afeccions mentals en primera persona i fer-ho a un escenari pràcticament buit, amb poca escenografia i sense un vestuari que aporti res d'especial, és tota una proesa, però gràcies al grandíssim text d'Anna Agulló Prieto, que sens dubte acabarà sent premiat, així mateix com gràcies a tot el treball que hi ha al darrere, constitueix un...

Dimecres vaig veure "George Kaplan" de La Bella Otero al Teatre Tantarantana. Cal recordar que en 2013 ja es va poder veure un espectacle basat en aquest mateix text, de Frédéric Sonntag, a la Sala Beckett, d'aquest enorme èxit teatral representat a desenes de països diferents. Aquest cop, aquesta jove companyia ens presenta un espectacle molt allunyat de "Loco Amoris", però no constitueix ni molt menys un problema... més aviat del revés, ja que l'efecte final és molt interessant. Així, trobarem en la primera part, la més divertida de les tres, un grupuscle de joves, que vol canviar la societat a través de l'art, adoptant tots la identitat (fantasma) de George Kaplan i fent això viral. La veritat és que l'obra resulta molt original i divertida, amb una posada en escena esbojarrada i cuidada, on veiem 3 peces en una, ja que estan absolutament interconnectades en una sort d'estrafolari puzle. El vestuari és superb, i sorprèn amb cadascuna de les 3 ...

El 16-3 vaig veure "Burundanga" a l'Eixample Teatre. No havia estat mai a aquest teatre (o almenys, no ho recordo), però ha estat tot una experiència anar-hi, ben diferent del que estic acostumat. El lloc és ben característic... hi ha un bon nombre de teatres que semblen cinemes, ja que, de fet, en una altra època ho eren... i aquest encaixa en aquest perfil. L'entrada, allargada, ens ho recorda... però és que un cop a la sala, encara més si cap. Les comodíssimes i noves butaques, són prou característiques, com ho és la música animada a volum considerable que trobem només entrar. Així explicat, pot semblar una cosa no agradable... i menys per una persona clàssica, pel que fa al teatre, però a mi em va sorprendre en positiu (malgrat que he de reconèixer-ho, em costaria veure això mateix funcionant al Lliure, o al TNC). Pel que fa a l'obra, dir-vos que és de Jordi Galcerán, conegudíssim autor que ha escrit grans èxits teatrals de la nostra cartellera com el grandíss...

Ahir vaig veure "3 desitjos" a El Maldà. Aquest bon musical amb esperit de petit format, en realitat té un desplegament propi del trobat en sales de teatre molt més grans, però sense perdre l'ànima. Així en el repartiment trobem la mediàtica i impressionant Mercè Martínez, amb molt de teatre (i televisió) a l'esquena, així com diversos premis (5 Butaca a millor actriu de musical, per exemple). Aquesta aconsegueix dibuixar un somriure al públic de manera gairebé constant, a més a més d'atrapar-nos amb la seva veu. Ja només amb la presència d'aquesta sabadellenca, seria un espectacle a tenir molt present. A això, sumar les cançons de l'espectacle que són realment precioses i les veus dels dos joves actors (Marc Lluís Fernández i Judit Malet) que també trobem a escena, són realment impressionants, fent un efecte, acompanyades pel piano (amb Carles Alarcón), que fa molt de goig. L'escenografia d'Enric Romaní està realment molt cuidada amb tot luxe de d...

El 28-3-18 vaig poder veure una lectura dramatitzada de  Kiss me love  de Les Antonietes Teatre a la Sala Beckett i enguany, he pogut veure el projecte ja complet, al Teatre Akadèmia. La veritat és que malgrat ser una lectura dramatitzada , ja llavors em va impressionar el projecte. Vaig sortir en un "globus de felicitat" segons podeu llegir a la ressenya que vaig fer llavors. Val a dir, que malgrat que l'espectacle final compta amb un repartiment diferent, conformat per Jorge Cabrera, Annabel Castan, Pep Ferrer i Ignasi Guasch, el resultat és igualment bo. Pep Ferrer, pren les regnes i lidera la resta de repartiment amb una actuació molt convincent i entranyable. El text d'Oriol Tarrason (que també n'és el director d'aquesta proposta) és una joia. Ja ho vaig dir en el seu moment i em reitero: "Tots i cadascun dels diàlegs, aporten quelcom a l'obra... T'atrapen... Et fan pensar... I sobretot, flueixen amb una organicitat esfereïdora". En defi...

Ahir vaig anar a veure "Mitja Taronja" al Teatre Tantarantana i va ser una vetllada ben plaent. Aquest atractiu espectacle ens presenta una escenografia ben llampant d'un pis en cartó, que resulta molt original i treballada. Fa goig, la veritat, la proposta de Tània Gumbau, encarregada també d'un escaient vestuari. Val a dir, però, que al principi sembla la típica comèdia plana i no... té girs interessants i originals, en un terreny difícil de sorprendre com són les "comèdies de sopar de parella" (per entendre'ns), a més a més d'amagar un bon missatge feminista en positiu, com a tancament. El text de Silvia Navarro (que també dirigeix amb encert), destaca i dona un aire fresc que s'agraeix en el massificat terreny de les comèdies. Les bones interpretacions de Marçal Bayona (hilarant amb la seva manera de fer), Adrià Díaz (creïble en un difícil paper) i Júlia Santacana (amb molta presència escènica), amanides amb petites espurnes de musical, resul...