L’1 de gener vaig veure "Honestedat" al Teatre Akadèmia i en vaig gaudir enormement. El muntatge planteja un combat dialèctic ferotge entre un director cinematogràfic i una actriu, amiga seva, que a última hora es nega a fer una escena de nuesa. Tot plegat, però, incorpora un matís especialment interessant: ens recorda que aquells que més estimem són també els que més ens poden ferir. Alhora, posa el focus en la necessitat d’una revisió profunda dels nostres comportaments per evitar caure en micromasclismes (o, directament, en masclismes sense prefixos). La proposta de Francesc Cuéllar (que en aquesta ocasió assumeix la dramatúrgia i la direcció amb una habilitat sorprenent, malgrat la seva joventut i una trajectòria fins ara majoritàriament vinculada a la interpretació, impecable, això sí) convida a anar més enllà de l’etiqueta de "sóc feminista", que massa sovint s’utilitza amb lleugeresa, i a lluitar fermament contra el patriarcat imperant des de tots els àmbits ...