El 15 d’octubre vaig anar a veure "RomànOFF" al Teatre Tantarantana. Aquesta interessant proposta de la jove companyia La Prèvia, integrada per exalumnes de l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia, constitueix el seu debut dins del teatre professional i el resultat, tot s’ha de dir, és sorprenentment satisfactori. A l’escenari som testimonis del destí de l’última família dels tsars de Rússia, que donarà pas a la revolució soviètica. Així, en produir-se l'assassinat de tota la família reial (nens i servei, inclosos), s’exposen els diferents prismes d’aquest fet: la crueltat més extrema o la idea que era l’única solució per acabar amb l’absolutisme. Quin és l'axioma encertat? A l’obra s’hi mostren diversos matisos i, malgrat ser una comèdia (i molt divertida, per cert), hi trobem una pinzellada històrica i cultural amb esperit crític que s’agraeix. Cal destacar, i molt, la feina de Carla Rovira, encarregada de la dramatúrgia i la direcció. Construir un espectacle de nova...
El 12 d'octubre vaig anar a veure "Boira" al Teatre Nacional de Catalunya. Aquest espectacle de Lluïsa Cunillé ens situa al modest pis d’ambientació postsoviètica d’un matrimoni humil, formada per un taxista i una fotògrafa retirada a causa de la seva malaltia. Així, veurem com a mitjanit apareix una visita inesperada: un hoste que, davant la cancel·lació del seu vol, passarà la nit amb ells, cosa a la qual el taxista ha accedit per una mòdica quantitat de diners. Tanmateix, malgrat aquestes hores intempestives i el fet que la protagonista marxarà l’endemà al matí per reprendre el vol, succeiran tota una sèrie de fets: alguns s’explicaran més endavant i d’altres quedaran sense resoldre, que com a espectadors veurem amb sorpresa. D’entre els que sí que puc explicar, hi ha la visita sobtada del fill del matrimoni, ben entrada la nit, així com, posteriorment, la d’un veí borratxo que ha pres mal. Tot plegat, amb una gran direcció de Lurdes Barba i un repartiment que fa goig,...