El 3 de febrer vaig veure "El barquer" al teatre Lliure de Montjuïc.  Aquesta és una colossal i preciosa producció dirigida amb enorme talent, cosa que no és d'estranyar, per Julio Manrique.  Així, l'autor, en Jez Butterworth (guanyador d'un premi Tony i dos premis Laurence Olivier), situa aquesta obra amb múltiples guardons en la Irlanda del Nord de principis dels vuitanta. En particular, viatjarem fins al dia a dia d'una granja concorreguda on trobarem la família Carney. Aquests, el matrimoni Carney, els seus fills, familiars, i la dona i el nen del seu desaparegut germà, conviuen, aparentment, en harmonia, malgrat el convuls context social i polític. A poc a poc anirem rascant a sota la capa aquesta de feliç superficialitat de família corrent, per anar descobrint què hi passa al darrere. L'eix central d'aquest forat negre, és la desaparició del germà de Quinn (que no ho oblidem, també és marit i pare) fa deu anys. Tanmateix, tot es veurà sacsejat da...